S'aprova el "Manifest dels municipis davant del PLATER"

04/06/2026

S'aprova el "Manifest dels municipis davant del PLATER"

 

El Ple de l'Ajuntament del Pont d'Armentera ha aprovat en la sessió del 4 de juny de 2026, el "Manifest dels municipis davant del PLATER", que es transcriu a continuació.

 

El mapa provisional del Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables (PLATER) presentat pel Departament de Territori de la Generalitat, preveu al municipi del Pont d'Armentera una superfície de 236,2 hectàrees de renovables pel 2050, que representen el 10,90% del total de la superfície del terme municipal.

 

El mapa es pot consultar clicant en aquest enllaç. L'Ajuntament està preparant el document d'al·legacions per presentar davant d'aquesta proposta, que considera desproporcionada i injustificada.

 

Manifest dels municipis davant del PLATER

 

Els batlles i batllesses sotasignants volem expressar la nostra preocupació i desacord davant la proposta de Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), elaborada pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

L’any 2017, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2017 del canvi climàtic, que estableix com a objectius la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, la transició cap a un model climàticament neutre, la coordinació entre administracions i la participació activa de la ciutadania, dels agents socials i econòmics. Aquesta llei també impulsa una transformació del model energètic basada en la descarbonització, la reducció de la dependència exterior i el protagonisme del territori. 

 

Tanmateix, considerem que el procés d’elaboració del PLATER no ha estat alineat amb aquests principis. Malgrat la feina tècnica realitzada, el pla s’ha desenvolupat sense una participació real i efectiva del món local ni del conjunt del territori.

 

El PLATER respon principalment a un model centralitzat i orientat a grans operadors energètics, en detriment d’un model distribuït, de proximitat i amb retorn al territori. Aquest enfocament deixa en segon terme les iniciatives locals i comunitàries, i limita les oportunitats d’un desenvolupament energètic més equilibrat i arrelat.

 

El document presenta mancances rellevants, com la falta de definició de les línies d’evacuació i dels sistemes d’emmagatzematge, així com l’absència d’altres tecnologies emergents més enllà de l’energia eòlica i fotovoltaica. Igualment, no incorpora una visió global que integri l’ impacte acumulatiu d’altres infraestructures energètiques ja existents que tensionen el territori, com el PLEMCAT o la MAT.

 

El plantejament actual pot comportar una transformació significativa del sòl agrari en sòl industrial i una afectació important a les masses forestals, amb impactes potencialment irreversibles. A més, genera desequilibris territorials evidents, amb una afectació desproporcionada en municipis petits i entorns rurals.

 

En aquest sentit, considerem que el volum de potència instal·lada (MW) que el PLATER assigna als municipis no està degudament justificat ni respon a criteris objectius, transparents i equitatius. No es té en compte la proporcionalitat en relació amb el nombre d’habitants, el parc d’habitatges o la realitat socioeconòmica de cada municipi, generant una càrrega excessiva sobre determinats territoris. Aquesta planificació ha de ser consensuada amb el món local i basada en criteris de justícia territorial. No es pot exigir als territoris rurals que assumeixin la generació d’energia que també es pot produir en entorns urbans, pel simple fet de disposar de menys mecanismes de protecció davant dinàmiques d’especulació energètica, fet que pot convertir aquests territoris en autèntiques zones de sacrifici energètic.

 

Ens preocupa especialment la possibilitat d’expropiacions derivades de la declaració d’interès públic, així com la manca de recursos tècnics dels petits ajuntaments per poder avaluar adequadament una proposta d’aquesta magnitud.

 

Per tot això, reivindiquem que les administracions locals hem de ser escoltades i tenir un paper actiu en la definició d’un model energètic que afecta directament el territori i la qualitat de vida de la ciutadania. És imprescindible obrir un procés de diàleg real, transparent i participatiu amb el món local, la ciutadania i els agents socials i econòmics abans d’avançar en la seva aprovació.

 

Reiterem el nostre compromís amb la transició energètica com a eina imprescindible per fer front al canvi climàtic i avançar cap a un model energètic net, sostenible i just.

 

Defensem un model basat en la generació distribuïda i de proximitat, prioritzant els espais antropitzats, preservant el sòl agrari i natural, i garantint una participació efectiva de la ciutadania. Per tot plegat, demanem al Govern de la Generalitat:

 

  • Que s’aturi la tramitació del PLATER fins a garantir un procés real de participació territorial.
  • Que es reconsideri el contingut i el plantejament del pla incorporant les aportacions del món local.
  • Que s’estableixin criteris objectius, transparents i consensuats per a la distribució de la potència energètica.
  • Que els municipis i les comarques siguin escoltats i implicats de manera efectiva en la definició del model energètic.
  • Que la planificació energètica tingui en compte la diversitat territorial i no es desenvolupi de manera centralitzada.
  • Que es prioritzi la generació distribuïda i en espais antropitzats per damunt de la concentració en sòl rural.
  • Que s’impulsi un treball conjunt amb els ens locals, els consells comarcals i els agents socials i econòmics per definir un model compartit, equilibrat i respectuós amb el territori.
  • Que l’Energètica Pública s’integri plenament en la planificació i desplegament del model, amb un paper actiu arreu del país. 
  • Que els projectes energètics puguin ser gestionats sota control públic local, com a garantia de sobirania energètica i d’un desenvolupament just i arrelat al territori.

 

Reiterem que la transició energètica només serà viable si és justa, equilibrada i construïda amb el territori, no contra el territori.

 

Finalment, acordem fer arribar aquest manifest al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, al Parlament de Catalunya, a les diputacions, als consells comarcals i a les entitats municipalistes del país, amb la voluntat que sigui tingut en consideració en el procés de definició del model energètic de Catalunya.

 

Així mateix, instem totes les administracions implicades a obrir espais de treball i coordinació amb el món local per garantir una transició energètica justa, equilibrada i respectuosa amb el territori.